Cinema

Cinema la Unió Social

• Com a oferta lúdica i cultural, el cinema compta a Flix amb una dilatada història que s'inicia en els anys anteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 (cinema "Balaques", La Unió Social), encara que a hores d'ara no s'hagi pogut concretar la data quan comença aquesta activitat. Passat el malaurat conflicte bèl·lic, es reprendran les sessions de cinema, ampliant-ne encara més l'oferta, disposant  la població de tres sales de projecció simultànies: la de societat recreativa La Unió Social, la del local de la Falange i el Cine Ebro. A començaments de la dècada dels setanta, sols quedarà activa la sala de La Unió Social. A finals d'aquella dècada, però, i durant uns anys que s'estenen a començaments de la dècada dels vuitanta, la Parròquia de Flix habilitarà el Saló Parroquial com a sala de projecció de cinema. La Unió Social, per la seva banda, fins a la dècada dels noranta es veuria obligada a interrompre les projeccions per diverses causes.

Fotografia Mestres



Cine Ebro

• Sala del “Cine Ebro”, ubicat a l’Avinguda Catalunya, on actualment es troben el “Bar 21” i la “Discoteca Springflix”. Aquest cinema va deixar de funcionar l’any 1972.



Fotografia Mestres

Camp de futbol

Camp de futbol de Flix. Aquest camp, situat a la Ventonella, va ser el segon camp de futbol que hi va haver a Flix. El primer es deia “la isla”, situat a la vora del riu de dalt.  

Fotografia Mestres

Les escoles

L’edifici de les escoles és una de les obres arquitectòniques més importants realitzada al nucli urbà de Flix. Des de l’any 1915 han estat el centre de referència de l’ensenyament local. La majoria de la quitxalla des de fa 85 anys ha passat el procés d’aprenentatge inicial dins aquest curiós i interessant edifici. Per les seves aules han passat diverses generacions de mestres que han marcat el tarannà del nostre poble. El seu primer director fou Enric Grau Fontseré.

És una de les primeres escoles com a tal construïdes a les comarques tarragonines. Amb la singularitat de ser realitzades, per encàrrec de la direcció alemanya de la fàbrica de las Sociedad Electro-Química de Flix, pel reconegut arquitecte Paul Müller.

Fotografia Mestres

Ermita

L’ermita de la Mare de Déu del Remei està situada a 6 quilòmetres fora del nucli de la població. El temple és d’estil barroc, amb una sola nau i una cúpula. L’altar es troba excavat a la roca. Al costat dret de l’ermita se situa la casa de l’ermità – planta baixa – i  un espai d’hostalatge – planta superior .



Fotografia Mestres



Fotografia Mestres



Perxis

Els pòrtics del Carrer Major, coneguts popularment com  “els perxis”, són construccions d’origen medieval del casc antic de Flix. Aquests pòrtics són uns arcs de pedra que serveixen de suport a les cases.

Fotografia Mestres

Església

Església d’estil gòtic amb alguns elements arquitectònics primigenis del romànic i elements decoratius del renaixement i del barroc. El cos principal fou finalitzat durant el segle XVI. Compta amb una sola nau i capelles laterals.

Fotografia Mestres

Pas de barca

El pas de barca és un antic sistema per creuar el riu. Inicialment a Flix existia un pas de barca a la zona del Riu de Dalt (prop de l’actual pont), documentat ja a l’Edat Mitjana. El pas del Riu de Baix sembla que començà a funcionar regularment entre el segle XVIII i el XIX. L’embarcació, unida a un cable, anomenat gúmena, que va d’una vora a l’altra, aprofitava els corrents del riu per moure’s. Antigament estava formada per un sol llaüt i a partir del segle XIX, des de la Guerra del Francès (1807-1814), s’adoptà el sistema de dos llaüts units amb una plataforma. L’any 1951 desaparegué la barca del Pas de Dalt després de la construcció del pont de l’embassament. Des de finals dels anys 60 del segle XX, la barca del Riu de Baix funciona amb tracció elèctrica, comptant a més, amb dos ponts mòbils per a l’accés. Aquest pas de barca és, actualment, l’únic d’aquestes característiques que funciona a Catalunya.

Fotografia Mestres